VISITA A L'OLIVAR DE LA FINCA "ES COLOMER". DARRER DIVENDRES DE MAIG. A. KOSLOWSKY.






Visita a l'olivar de la finca es Colomer. Maig 2014. A. Koslowsky. BUNNOVA.



"És or pur. És com assaborir aquests turons. Fa gust de pedra i de sal. L'oli d'oliva és la sang de la nostra terra. Entre l'una i l'altre hi ha l'esforç dels homes, per això és tan bo.  
Hem tret oli de les pedres, i per haver fet tant amb tan poc, serem salvats"
                                                                                                          Laurent Gaudé  
                                                                                                          El sol dels Scorta

El darrer divendres surt a veure món. L'estrena d'un capítol dedicat a excursions té un clar destí, la finca Es Colomer, al camí de son Palou, just al llindar de Palma, en una cruïlla ben enmig del Torrent Gros, el Pla de na Tesa i son Ferriol. 2.600 oliveres de cinc classes distintes, empeltre, hojiblanca, piqual, arbequina i frantoio, una casta d'oliva italiana. És un divendres de maig, el darrer, naturalment. 

La comitiva de 28 persones procedents de Bunyola davalla de l'autocar a mitjan camí de son Palou. Ens surt a rebre en Joan Mayol, biòleg, cofundador del GOB, exconseller d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, estudiós de les aus i, des de fa uns anys, apassionat del món de l'oli i de les oliveres. Amb el seu germà Martí exploten aquest terreny i amb constància i fermesa han creat una marca d'oli fet a Mallorca que per la seva qualitat ha cobrat nom a l'illa i a alguns països europeus als quals s'hi exporta.

Asseguts a la part de darrera de la casa, en Joan ens explica aqueixa dèria, ens conta la història de la finca, el retorn als orígens del seu pare. No hi falta la glossada d'en Nicolau Colom, ocurrència i enginy del més fi, aquesta vegada al voltant d'un producte que li resulta enormement familiar de quan exercia de saboner.

Partim cap al camp d'oliveres, en Joan no s'assacia, parla i parla, la mosca, la puta mosca, la passió li guanya, transmissió de coneixement. La collita, els diferents sistemes experimentats, el percentatge d'aprofitament de l'oliva, baixíssim, menys d'un 15%, tot per aconseguir un oli de primera qualitat.

La primera marca fou Verderol. Una paraula ben trobada, la referència al verd de l'oli i les curolles ornitològiques d'en Joan. Un oli fet amb piqual, arbequina i empeltre, una mescla cercada per tal de trobar l'equilibri i esmorteïr la coïtja. Una oliva collida verda, un oli de tonalitats més fosques. Oli verge, noves explicacions entre verge i verge extra, entre premut en fred o amb l'oliva escaldada.

Una segona marca sorgida al recer de la primera, Algebicí, un homenatge lul·lià, el nom de
l'alqueria que fou concedida al pare de Ramon Llull després de la Conquesta, segons consta al Llibre de Repartiment. L'Algebicí es fa d'oliva hojiblanca i empeltre, collida més madura, la qual cosa li concedeix un color més clar, més groguenc.

Després de la passejada tornam a la casa. En Joan ens parla del llibre de l'oli. Realment ja fa hores que ens ha obert les pàgines del seu particular llibre de l'oli, aquest que du dins el cap. El llibre ha vist la llum gràcies a una aventura arriscada davant la qual s'hi ha posat en Gracià Sànchez, editor d'El Gall.

Sense aturar de conversar, taula parada, trempó primerenc, cuixot del bo, arengades trempades d'en Pep Muñoz i pa moreno. Tots, productes adients per ésser amanits amb els olis dels germans Mayol. Als dos ja tastats n'hi afegeix un altre aromatitzat amb vaïnilla. La menjua entra bé, acompanyada d'un vi negre poderós fet també d'en Joan.

Al moment en què ja molts dels assistents es veuen en coratge de replicar al glossador oficial amb rimades més inspirades pel vi que per l'ofici, arriba l'hora de partir. L'autocar ens espera al mateix punt, en vint minuts ja tornam a ser a Bunyola, contents i trempats.

Text: MIQUEL PASQUAL.
Fotografia: JAUME MATEU BATLE.

A L'ESTACIÓ.

Tren de Sóller. Estació de Bunyola. Maig 2014. BUNNOVA.
T'he vist com sempre a l'estació, somriure net; avui de nou
esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc.
Tothom et sap i, tendrament, et filen anys per a fer-te un temps,
quant de temps. 
Dius que a l'andana no hi ets sol; viuen amb tu ombres i jocs,
ombres d'adéus sense retorn, jocs de petons pels benvinguts
i, a dalt dels arbres més bonics, hi niuen els amors ferits,
per un tren,
que amb tu esperen el senyal de l'arribada d'aire nou,
d'un gest nou,
d'un pas nou,
d'un tren nou. 
T'he vist de nou a l'estació i en tu m'he vist, a poc a poc,
buscant un tren misteriós, que ve de lluny, si és que va enlloc,
i veig com dormen els adéus, com neguitegen els retorns
per un tren.

Que, finalment, quan la tardor pinta un cel nou a l'estació,
tots esperem el pas d'un tren, que va molt lluny, si ve d'enlloc.
Els uns perquè ens arribes tu, els altres perquè se'ns enduu
aquell tren.

I amb tu esperem el senyal de l'arribada d'aire nou,
d'un gest nou,
d'un pas nou,
d'un tren nou.
Cançó: A l'estació.
Lletra i música: LLUÍS LLACH.
Album: Rar. 1994

A l'estació by Lluis Llach on Grooveshark


Fotografia: JAUME MATEU BATLE

ESCOLA VIVA: L'HORT ECOLÒGIC.





Tots els éssers vius, plantes, microorganismes, cucs, insectes... formen l'ecosistema del nostre hort escolar juntament amb el sòl.

El consum dels productes cultivats a l'hort ecològic, a més de no contenir elements contraproduents per a la salut, possibiliten gaudir dels gusts i olors autèntics.

A l'hort estam en contacte amb la terra, insectes, eines, llavors, plantes... sembram, oloram, regam, cavam...

FAVES: Aporten l'anomentat tècnicament L­dopa, que és un precursor de la dopamina. Menjar-ne potencia el bon humor i estimula la memòria. No solen venir tan de gust, però tenen els mateixos efectes positius que la xocolata (Trinitat Gilbert)

ALLS: Totes les plantes hortícoles són sanes per a la salut de les persones, especialment si són ecològiques. Però amb l'all encara n'hi ha més. Amb el següent rodolí, queden patents les seves propietats.
Si utilitzes l'all com a condiment
tendràs un natural medicament.
Les tres causes més freqüents de mort són les tres ces: cor, càncer i carretera. Doncs bé, l'all contribueix a la prevenció de les dues primeres. En el cas de la tercera ho fa d'una manera indirecta, millorant la circul·lació cerebral i , per tant, afavorint els reflexos a l'hora de conduir.
Com veieu, els alls serveixen per a molt més que per espantar els vampirs...(Pilar Senpau)

LLETUGA: Les lletugues són de la família de les compostes, comparteixen la parada amb les bledes, espinacs, carabassons i cogombres.

Sinònim d'enciam, la lletuga és l'hortalissa típica de les ensalades, en conseqüència el seu consum és en fresc.
Existeixen moltes varietats, a l'escola hem sembrat la lletuga romana que presenta fulles rígides i rectes, que creixen enrevenades i s'agrupen en un cabdell allargat. També hem sembrat la de roure.

Cada alumne ha creat la seva ensalada amb diferents ingredients i la lletuga de l'hort. 
Les endívies i lletugues
són bones per fer ensalades
això no t´ho dic debades
menja tota la que pugues.
Text: TONI BUJOSA ESTARELLAS.
Fotografia: JAUME MATEU BATLE.