VISITA A L'OLIVAR DE LA FINCA "ES COLOMER". DARRER DIVENDRES DE MAIG. A. KOSLOWSKY.

Visita a l'olivar de la finca es Colomer. Maig 2014. A. Koslowsky. BUNNOVA.

"És or pur. És com assaborir aquests turons. Fa gust de pedra i de sal. L'oli d'oliva és la sang de la nostra terra. Entre l'una i l'altre hi ha l'esforç dels homes, per això és tan bo.  

Hem tret oli de les pedres, i per haver fet tant amb tan poc, serem salvats"

                                                                                                          Laurent Gaudé  

                                                                                                          El sol dels Scorta

El darrer divendres surt a veure món. L'estrena d'un capítol dedicat a excursions té un clar destí, la finca Es Colomer, al camí de son Palou, just al llindar de Palma, en una cruïlla ben enmig del Torrent Gros, el Pla de na Tesa i son Ferriol. 2.600 oliveres de cinc classes distintes, empeltre, hojiblanca, piqual, arbequina i frantoio, una casta d'oliva italiana. És un divendres de maig, el darrer, naturalment. 

La comitiva de 28 persones procedents de Bunyola davalla de l'autocar a mitjan camí de son Palou. Ens surt a rebre en Joan Mayol, biòleg, cofundador del GOB, exconseller d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, estudiós de les aus i, des de fa uns anys, apassionat del món de l'oli i de les oliveres. Amb el seu germà Martí exploten aquest terreny i amb constància i fermesa han creat una marca d'oli fet a Mallorca que per la seva qualitat ha cobrat nom a l'illa i a alguns països europeus als quals s'hi exporta.

Asseguts a la part de darrera de la casa, en Joan ens explica aqueixa dèria, ens conta la història de la finca, el retorn als orígens del seu pare. No hi falta la glossada d'en Nicolau Colom, ocurrència i enginy del més fi, aquesta vegada al voltant d'un producte que li resulta enormement familiar de quan exercia de saboner.

Partim cap al camp d'oliveres, en Joan no s'assacia, parla i parla, la mosca, la puta mosca, la passió li guanya, transmissió de coneixement. La collita, els diferents sistemes experimentats, el percentatge d'aprofitament de l'oliva, baixíssim, menys d'un 15%, tot per aconseguir un oli de primera qualitat.

La primera marca fou Verderol. Una paraula ben trobada, la referència al verd de l'oli i les curolles ornitològiques d'en Joan. Un oli fet amb piqual, arbequina i empeltre, una mescla cercada per tal de trobar l'equilibri i esmorteïr la coïtja. Una oliva collida verda, un oli de tonalitats més fosques. Oli verge, noves explicacions entre verge i verge extra, entre premut en fred o amb l'oliva escaldada.

Una segona marca sorgida al recer de la primera, Algebicí, un homenatge lul·lià, el nom de
l'alqueria que fou concedida al pare de Ramon Llull després de la Conquesta, segons consta al Llibre de Repartiment. L'Algebicí es fa d'oliva hojiblanca i empeltre, collida més madura, la qual cosa li concedeix un color més clar, més groguenc.

Després de la passejada tornam a la casa. En Joan ens parla del llibre de l'oli. Realment ja fa hores que ens ha obert les pàgines del seu particular llibre de l'oli, aquest que du dins el cap. El llibre ha vist la llum gràcies a una aventura arriscada davant la qual s'hi ha posat en Gracià Sànchez, editor d'El Gall.

Sense aturar de conversar, taula parada, trempó primerenc, cuixot del bo, arengades trempades d'en Pep Muñoz i pa moreno. Tots, productes adients per ésser amanits amb els olis dels germans Mayol. Als dos ja tastats n'hi afegeix un altre aromatitzat amb vaïnilla. La menjua entra bé, acompanyada d'un vi negre poderós fet també d'en Joan.

Al moment en què ja molts dels assistents es veuen en coratge de replicar al glossador oficial amb rimades més inspirades pel vi que per l'ofici, arriba l'hora de partir. L'autocar ens espera al mateix punt, en vint minuts ja tornam a ser a Bunyola, contents i trempats.

Text: MIQUEL PASQUAL.
Fotografia: JAUME MATEU BATLE.