QUÒDLIBET: Qüestió a dilucidar, a explicar.
La vostra opinió ens interessa sempre, però a la secció QUÒDLIBET encara ens interessa més. En aquesta secció publicam imatges, que no van acompanyades de cap text, sobre les que ens interessa que els lectors i seguidors de BUNNOVA opineu obertament publicant els vostres comentaris al blog. Així el text i la veu la posau vosaltres. Vos atreviu?
Fotografia: JAUME MATEU BATLE
Jo crec que basta una paraula per la realitat que ensenyen aquestes fotos: "boooommm!!!!!!"
ResponEliminaPrimer un informe d'un tècnic per veure si es pot salvar. En el cas de que no es tomi, serà car i mal d'arreglar, però te solució, Jo li feria a les façanes una composició de pedra - formigó i ferro forjat no massa carregat. Tota la planta superior la destinaria a locals d'oci amb grans terrasses per l'hivern i l'estiu i un gran parc infantil. Una planta la destinaria a locals polivalents per a les distintes entitats culturals, entre ells un local per a els joves, amb una zona de biblioteca, audiovisuals, música, futbolins, taula de billar, pin-pon i amb un petit bar, per ventura arribaria a arrelar un grup excursionista infantil i juvenil. Aquest espai tindria una persona encarregada de vetlar pel compliment de horaris i cura de l'espai, podria dur la concessió de l'espai. També hi podrien destinar una zona de parets per escalada lliure (no se si es possible). La resta de plantes les destinaria a aparcaments llogats o privats.
ResponEliminaJa sé que això son dobles, però l'ajuntament ens ha demostrat que en te pel que vol, sols hi manca voluntat per fer-ho.
Crec que s'ajuntament hauria de convocar un concurs i que diferents tècnics (arquitectes, enginyers...) poguessin exposar les seves idees. Ara bé crec que els joves del poble i tenen molt a dir ja que no hi ha cap espai al poble destinat a aquest col.lectiu.
ResponEliminaPrimer de tot consider que Bunyola té un gran problema d'aparcament i que s'ha de resoldre, però també consider que aquesta obra no s'hauria d'haver feta mai, ni per les condicions, ni per la magnitud. Tot plegat és un gran DISBARAT. D'altra part em planteig si en el fons hem tingut sort, sort que l'empresa constructora fes fallida i que per sort aquesta obra no s'acabàs en les condicions ni en les formes en què s'havia previst. Vos imaginau com seria? Jo crec que hem tengut molta, moltíssima sort, i ara tenim l'oportunitat de repensar-ho.
ResponEliminaEstic completament d'acord amb les dues entrades anteriors i el primer és saber si tècnicament es pot salvar. Si és així crec que ens cal un esforç molt important per intentar que sigui del màxim profit per a tots, resolgui mancances i es tengui el màxim de cura en l'estètica i la qualitat de l'obra. Que sigui una obra que aporti enlloc de restar. Suggeresc que part de les parets es forrin de pedra, que les casetes superiors es tapin de teulada, que els finestrals segueixin l'estètica mallorquina, que a la plaça de dalt no hi pugin cotxes, es posi llosa de pedra al trespol, es plantin alguns arbres... Igualment, les dependències que si facin han de tenir present les vistes que es poden veure des d'allà, perquè són impressionants: sa Torre, can Manuel, Barcelona, can Cases... L'obra és un magnific balcó al nostre millor patrimoni.