PATRICK GUINO va néixer el 21 de maig de 1965 a Perpignan, França.
Ha fet nombroses exposicions individuals a França, EEUU, Espanya, Mallorca i Bunyola.
Ha obtingut nombrosos primers premis d'escultura i distincions en diverses exposicions nacionals i internacionals d'arts plàstiques.
Posseeix la distinció al Mèrit Artístic Hispànic i la Medalla de plata pel S.I.P. (Senat de París)
Viu i fa feina a Bunyola des del mes d’abril de l’any 2000. Des del moment en què el vaig conèixer a ell i la seva obra em va semblar un artista únic. Coneixedor de la pedra, intueix el que hi pot haver al seu interior i no s’atura fins que ho treu. Les seves escultures pareixen més modelades que esculpides. En gairebé totes les seves peces es pot veure la llum que traspassa la pedra. Algunes de les seves peces són fetes de pedres que ha trobat al seu jardí, d'altres, de pedres que ha trobat abandonades a la vora d'una carretera. Per això és habitual que sovint porti el maleter del cotxe carregat de pedres.
Parlant amb ell, m’ha vingut a la memòria una acudit molt ingenu. Segons pareix en Miquel Àngel deia alguna cosa semblant. És la d’aquell mestre, que per provar els seus coneixements del seu aprenent, assenyalant un gran bloc de marbre, li diu:
Per veure més obra d’en Patrick, podeu visitar la seva pàgina web www.patrick-guino.com
Ha obtingut nombrosos primers premis d'escultura i distincions en diverses exposicions nacionals i internacionals d'arts plàstiques.
Posseeix la distinció al Mèrit Artístic Hispànic i la Medalla de plata pel S.I.P. (Senat de París)
Viu i fa feina a Bunyola des del mes d’abril de l’any 2000. Des del moment en què el vaig conèixer a ell i la seva obra em va semblar un artista únic. Coneixedor de la pedra, intueix el que hi pot haver al seu interior i no s’atura fins que ho treu. Les seves escultures pareixen més modelades que esculpides. En gairebé totes les seves peces es pot veure la llum que traspassa la pedra. Algunes de les seves peces són fetes de pedres que ha trobat al seu jardí, d'altres, de pedres que ha trobat abandonades a la vora d'una carretera. Per això és habitual que sovint porti el maleter del cotxe carregat de pedres.
Parlant amb ell, m’ha vingut a la memòria una acudit molt ingenu. Segons pareix en Miquel Àngel deia alguna cosa semblant. És la d’aquell mestre, que per provar els seus coneixements del seu aprenent, assenyalant un gran bloc de marbre, li diu:
- D’aquí, hauries de treure a sant Josep.
L’aprenent es posa a picar fent esquerdes i pols, al cap d’una estona el mestre guaita i veu l’aprenent mig enterrat de pedreny i blanc de pols de cap a peus, però el deixa fer. Al cap d’un parell d’hores torna a guaitar i tan sols li queda un tros de marbre petit com un meló.
El mestre l’escomet i li diu amb ironia:
- Què, sortirà o no sortirà?
I l’aprenent li respon;
Si hi és, sortirà!
Per veure més obra d’en Patrick, podeu visitar la seva pàgina web www.patrick-guino.com
Text i fotografia: PEP MUÑOZ, VASCO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada