GENT QUE HA FET OMBRA: MEMÒRIA, MEMÒRIA SEMPRE.

                                                         T'adones, company,
                                                         que fa ja molts anys
                                                         que ens amaguen la història
                                                         i ens diuen que no en tenim;
                                                         que la nostra és la d'ells,
                                                         t'adones, amic.

                                                                                               Raimon 

Les dotze del migdia de diumenge dia 13 d'abril. Cementiri de Bunyola. En Xavier Margais dóna la benvinguda a quatre dotzenes de persones, moltes repeteixen cada any. Es treu un paper de la butxaca i comença la narració seguint el mateix guió de cada any: dia 5 d'agost de 1936, a s'Heretat, trobaren el cos de Josep Cañellas Roser, casat i amb fills, de 43 anys, taverner, nat a Ciutat. Així fins a 18. Cossos abandonats a diferents indrets del municipi de Bunyola entre els mesos d'agost i desembre de l'any del cop d'Estat militar que es va allargar durant tres anys.

L'acte és un homenatge anual a les víctimes de la repressió, un acte íntim i respectuós coincidint, dia envant dia enrera, amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República. 

Xavier Margais repassa la llista de morts, la data de la seva localització i les senyes personals que de cada un ha pogut obtenir. Així sabem que n'hi havia de Ciutat, de Marratxí, de Maria de la Salut, de Bunyola, de Ciutadella, de Montuïri, de Consell, de Madrid, d'Establiments, de Capdepera. Sabem també que n'hi havia de casats, de fadrins i algun divorciat. D'uns sabem que eren sabaters, taverners, carters, jornalers. D'altres, de cinc en concret, no en sabem ni el nom, només l'edat aproximada que tenien quan foren morts. Quinze estan enterrats a la fossa comuna de Bunyola, els altres tres al cementiri de Palma, tots homes.

Cada any hi ha també un convidat, historiador o estudiós de la matèria, que fa un breu parlament al voltant de la barbarie que es va viure aquells anys i de la necessitat de recuperar la memòria històrica, de dignificar el record de les víctimes i els drets dels seus descendents. Xim Valdivielso, professor de filosofia moral de la UIB, va encetar fa deu anys aquests parlaments i ha repetit enguany.

A partir d'una anàlisi històrica, parla de la manera com la repressió havia afectat el seu entorn més immediat, la seva pròpia família, però parla també de la banalitat del mal, seguint el fil del que la filòsofa Hannah Arendt tracta en el seu llibre sobre el nazi Adolf Eichmann, qui havia fugit després de l'holocaust i que va ésser localitzat a l'Argentina. El mal cruel fet sense escrúpols per persones aparentment normals. 

Acaba la seva intervenció Xim Valdivielso i també, com cada any, una ofrena de flors resta sota la placa amb els noms dels que reposen a la fossa comuna. El silenci es trenca amb la música de Grallalsac que sona l'himne de Riego, com cada any.

Vegeu llistat de noms: Quadre d'assassinats a Bunyola.

Text i fotografia: MIQUEL PASQUAL.