La presentació d'un llibre sobre els diferents parlars d'Europa “La Unió Europea, un mosaic lingüístic”, un gran treball de recerca filològica realitzat per Jaume Corbera, es va convertir, gràcies a l'esplèndida presentació de Miquel Brunet, en un acte enormement lúdic. Un i altre varen destacar tots els aspectes que el llibre conté. Un molt interessant és el de poder tastar cançons en idiomes gairebé desconeguts. D'altra part, també deixaren palès el grau de musicalitat de les diferents llengües.
Al llibre, Corbera defuig i converteix en irrisori el debat sobre quines llengües han de ser oficials a la Unió Europea. No es tracta d'elegir d'un ventall de sis, set o vuit, sinó de valorar el que realment tenim. Atorgar més o menys importància a una llengua, Corbera insisteix en el terme “parlar” per centrar el treball, és inversament proporcional al concepte patrimoni, entès a partir de la diversitat lingüística del continent europeu.
Per què un músic presenta un llibre sobre lingüística? A la presentació, Brunet fermà fort els lligams entre llengua i música, no hi ha cap llengua que no pugui ser musicada i la música és un dels millors ambaixadors que pot tenir precisament una llengua. Això sí, hi ha llengües que d'entrada presenten una major musicalitat que d'altres o, si més no, que s'adapten millor o pitjor a un determinat estil musical. I Brunet ho certificà amb dades, demostrant que ho té preparat a partir del seu dia a dia professional, fent incursions força documentades a la història de la música. El de Miquel Brunet no és un discurs eixut, hom diria que se'l pot escoltar prenent notes en un full pautat.
Tornam al llibre, giram pàgines i la informació és absoluta, però és que també girant pàgines trobam música a balquena, cançons arreplegades de tots els indrets, fins a setanta-vuit, i que, a més a més, les podem escoltar gràcies al disc que incorpora la publicació, un llibre que sona. Setanta-vuit cançons traduïdes al català, representades en quatre alfabets diferents, i que, escoltades amb atenció ens permet identificar-ne la procedència, establir comparacions i entendre que és la varietat el que aporta la riquesa entesa en termes culturals. Com diu Aureli Argemí al pròleg del llibre, Corbera mostra i demostra que les llengües d'Europa constitueixen la llengüa d'Europa.
Text: MIQUEL PASQUAL.
Fotografia: JAUME MATEU BATLE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada