En Pere és el cinquè dels vuit germans de Ca ses metgesses, fills d’en Guillem i de n’Antònia.
Viu a Nova York des de ja fa més de vint-i-cinc anys. En Pere decidí deixar el seu país, sens dubte perquè és una persona inquieta i valenta però també perquè va tenir tot el suport de na Rebecca, amb qui uns anys després es va casar, i que va conèixer a Madrid, quan ell estudiava la carrera de sociologia i ella perfeccionava els seus coneixements de castellà. En definitiva, malgrat mai hagués estudiat anglès, l’amor, la inquietud per conèixer món i el convenciment que Nova York era la ciutat ideal per fer-hi feina, d’acord amb els estudis que tenia, foren els ingredients perfectes per emprendre l’aventura.
Els inicis no foren gens fàcils, havia de fer feina i no va trobar altres ocupacions que les d’escurar, netejar, repartir publicitat..... però també s’ha de dir que només havien passat cinc anys i ja es doctorà per la Universitat de Nova York.
En Pere és ciutadà nord-americà, de dret i de cor, mostra un profund agraïment a la ciutat que l’acollí perquè, sense llevar mèrit al seu esforç, ha pogut complir el seu somni. Com ell intuïa, Nova York li ha donat l’oportunitat de desenvolupar-se professionalment treballant sobre tot en estudis sobre els diferents factors que incideixen en la transmissió de la SIDA. En Pere és un reconegut professional en la matèria i ha impartit conferències arreu del món. També ha estat professor de la Universitat de Nova York i ara és l’investigador principal d’un projecte del NIDA (National Institute on Drug Abuse) que analitza el risc de contreure SIDA i hepatitis C associat a l'ús sense prescripció mèdica d'opioides. Es sent especialment orgullós de la xerrada que va poder mantenir recentment amb en Noam Chomsky. També vos recoman l’entrevista que podeu escoltar a WHAT on mostra la seva opinió sobre el món globalitzat en el qual vivim, on expressa les seves pors i el seu desitjos.
Per la seva feina ha viscut experiències dures, moltes vegades ha treballat amb població marginal, coneix la grandesa però també la misèria de la ciutat; i parlant d’experiències, és quasi obligat fer referència a l’11 de setembre de 2001 que en Pere va viure de ben a prop perquè aleshores ell tenia el seu lloc de feina a les Torres Bessones, però també “la seva estrella” l’acompanyà aquest dia; causalment, per motius familiars, a les 9 del matí no era a Manhattan, va veure l’atemptat des de l’altra part del pont de Brooklyn.
En Pere i na Rebecca tenen dues filles, na Sofia i n’Anya; dues nines que també son bunyolines, que parlen perfectament el català i que de cap manera renuncien a venir a Mallorca, almanco un vegada a l’any; l’estada durant el mes d’agost s’ha convertit ja en una tradició irrenunciable per a tota la família.
Transcorreguts vint-i-cinc anys, són ja un caramull els bunyolins que els han visitat; en Pere i na Rebecca fan feina, a vegades han pogut compartir un sopar, d’altres un cafè a casa seva, a vegades només han pogut recomanar un espectacle, un restaurant, un museu, ...., en qualsevol cas sempre han tengut una resposta acollidora. En Pere, també ho té clar, malgrat trobar-s’hi a gust i estimar Nova York, de cap manera renuncia a les seves arrels. Diu que quan es jubili tornarà a Bunyola, també diu però, que no en té ganes de retirar-se.
Els inicis no foren gens fàcils, havia de fer feina i no va trobar altres ocupacions que les d’escurar, netejar, repartir publicitat..... però també s’ha de dir que només havien passat cinc anys i ja es doctorà per la Universitat de Nova York.
En Pere és ciutadà nord-americà, de dret i de cor, mostra un profund agraïment a la ciutat que l’acollí perquè, sense llevar mèrit al seu esforç, ha pogut complir el seu somni. Com ell intuïa, Nova York li ha donat l’oportunitat de desenvolupar-se professionalment treballant sobre tot en estudis sobre els diferents factors que incideixen en la transmissió de la SIDA. En Pere és un reconegut professional en la matèria i ha impartit conferències arreu del món. També ha estat professor de la Universitat de Nova York i ara és l’investigador principal d’un projecte del NIDA (National Institute on Drug Abuse) que analitza el risc de contreure SIDA i hepatitis C associat a l'ús sense prescripció mèdica d'opioides. Es sent especialment orgullós de la xerrada que va poder mantenir recentment amb en Noam Chomsky. També vos recoman l’entrevista que podeu escoltar a WHAT on mostra la seva opinió sobre el món globalitzat en el qual vivim, on expressa les seves pors i el seu desitjos.
Per la seva feina ha viscut experiències dures, moltes vegades ha treballat amb població marginal, coneix la grandesa però també la misèria de la ciutat; i parlant d’experiències, és quasi obligat fer referència a l’11 de setembre de 2001 que en Pere va viure de ben a prop perquè aleshores ell tenia el seu lloc de feina a les Torres Bessones, però també “la seva estrella” l’acompanyà aquest dia; causalment, per motius familiars, a les 9 del matí no era a Manhattan, va veure l’atemptat des de l’altra part del pont de Brooklyn.
En Pere i na Rebecca tenen dues filles, na Sofia i n’Anya; dues nines que també son bunyolines, que parlen perfectament el català i que de cap manera renuncien a venir a Mallorca, almanco un vegada a l’any; l’estada durant el mes d’agost s’ha convertit ja en una tradició irrenunciable per a tota la família.
Transcorreguts vint-i-cinc anys, són ja un caramull els bunyolins que els han visitat; en Pere i na Rebecca fan feina, a vegades han pogut compartir un sopar, d’altres un cafè a casa seva, a vegades només han pogut recomanar un espectacle, un restaurant, un museu, ...., en qualsevol cas sempre han tengut una resposta acollidora. En Pere, també ho té clar, malgrat trobar-s’hi a gust i estimar Nova York, de cap manera renuncia a les seves arrels. Diu que quan es jubili tornarà a Bunyola, també diu però, que no en té ganes de retirar-se.
Text: MARIA ANTÒNIA MATEU GELABERT
Fotografia: NÉSTOR GONZÁLEZ
Orgullós del meu tio cosmopolita ,
ResponEliminaOrgullósa des meu papi i de ser part d un poble tan increible
ResponEliminaOrgullosa de haver gaudit, de la hospitalitat d'en Pere i la seva familia.
ResponElimina