Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Darrer divendres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Darrer divendres. Mostrar tots els missatges

VISITA A L'OLIVAR DE LA FINCA "ES COLOMER". DARRER DIVENDRES DE MAIG. A. KOSLOWSKY.






Visita a l'olivar de la finca es Colomer. Maig 2014. A. Koslowsky. BUNNOVA.



"És or pur. És com assaborir aquests turons. Fa gust de pedra i de sal. L'oli d'oliva és la sang de la nostra terra. Entre l'una i l'altre hi ha l'esforç dels homes, per això és tan bo.  
Hem tret oli de les pedres, i per haver fet tant amb tan poc, serem salvats"
                                                                                                          Laurent Gaudé  
                                                                                                          El sol dels Scorta

El darrer divendres surt a veure món. L'estrena d'un capítol dedicat a excursions té un clar destí, la finca Es Colomer, al camí de son Palou, just al llindar de Palma, en una cruïlla ben enmig del Torrent Gros, el Pla de na Tesa i son Ferriol. 2.600 oliveres de cinc classes distintes, empeltre, hojiblanca, piqual, arbequina i frantoio, una casta d'oliva italiana. És un divendres de maig, el darrer, naturalment. 

La comitiva de 28 persones procedents de Bunyola davalla de l'autocar a mitjan camí de son Palou. Ens surt a rebre en Joan Mayol, biòleg, cofundador del GOB, exconseller d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, estudiós de les aus i, des de fa uns anys, apassionat del món de l'oli i de les oliveres. Amb el seu germà Martí exploten aquest terreny i amb constància i fermesa han creat una marca d'oli fet a Mallorca que per la seva qualitat ha cobrat nom a l'illa i a alguns països europeus als quals s'hi exporta.

Asseguts a la part de darrera de la casa, en Joan ens explica aqueixa dèria, ens conta la història de la finca, el retorn als orígens del seu pare. No hi falta la glossada d'en Nicolau Colom, ocurrència i enginy del més fi, aquesta vegada al voltant d'un producte que li resulta enormement familiar de quan exercia de saboner.

Partim cap al camp d'oliveres, en Joan no s'assacia, parla i parla, la mosca, la puta mosca, la passió li guanya, transmissió de coneixement. La collita, els diferents sistemes experimentats, el percentatge d'aprofitament de l'oliva, baixíssim, menys d'un 15%, tot per aconseguir un oli de primera qualitat.

La primera marca fou Verderol. Una paraula ben trobada, la referència al verd de l'oli i les curolles ornitològiques d'en Joan. Un oli fet amb piqual, arbequina i empeltre, una mescla cercada per tal de trobar l'equilibri i esmorteïr la coïtja. Una oliva collida verda, un oli de tonalitats més fosques. Oli verge, noves explicacions entre verge i verge extra, entre premut en fred o amb l'oliva escaldada.

Una segona marca sorgida al recer de la primera, Algebicí, un homenatge lul·lià, el nom de
l'alqueria que fou concedida al pare de Ramon Llull després de la Conquesta, segons consta al Llibre de Repartiment. L'Algebicí es fa d'oliva hojiblanca i empeltre, collida més madura, la qual cosa li concedeix un color més clar, més groguenc.

Després de la passejada tornam a la casa. En Joan ens parla del llibre de l'oli. Realment ja fa hores que ens ha obert les pàgines del seu particular llibre de l'oli, aquest que du dins el cap. El llibre ha vist la llum gràcies a una aventura arriscada davant la qual s'hi ha posat en Gracià Sànchez, editor d'El Gall.

Sense aturar de conversar, taula parada, trempó primerenc, cuixot del bo, arengades trempades d'en Pep Muñoz i pa moreno. Tots, productes adients per ésser amanits amb els olis dels germans Mayol. Als dos ja tastats n'hi afegeix un altre aromatitzat amb vaïnilla. La menjua entra bé, acompanyada d'un vi negre poderós fet també d'en Joan.

Al moment en què ja molts dels assistents es veuen en coratge de replicar al glossador oficial amb rimades més inspirades pel vi que per l'ofici, arriba l'hora de partir. L'autocar ens espera al mateix punt, en vint minuts ja tornam a ser a Bunyola, contents i trempats.

Text: MIQUEL PASQUAL.
Fotografia: JAUME MATEU BATLE.

JAUME CORBERA I MIQUEL BRUNET POSEN MÚSICA A LES PARAULES. DARRER DIVENDRES D'ABRIL. A. J. KOSLOWSKY.









La presentació d'un llibre sobre els diferents parlars d'Europa “La Unió Europea, un mosaic lingüístic”, un gran treball de recerca filològica realitzat per Jaume Corbera, es va convertir, gràcies a l'esplèndida presentació de Miquel Brunet, en un acte enormement lúdic. Un i altre varen destacar tots els aspectes que el llibre conté. Un molt interessant és el de poder tastar cançons en idiomes gairebé desconeguts­. D'altra part, també deixaren palès el grau de musicalitat de les diferents llengües.

Al llibre, Corbera defuig i converteix en irrisori el debat sobre quines llengües han de ser oficials a la Unió Europea. No es tracta d'elegir d'un ventall de sis, set o vuit, sinó de valorar el que realment tenim. Atorgar més o menys importància a una llengua, ­Corbera insisteix en el terme “parlar” per centrar el treball,­ és inversament proporcional al concepte patrimoni, entès a partir de la diversitat lingüística del continent europeu.

Per què un músic presenta un llibre sobre lingüística? A la presentació, Brunet fermà fort els lligams entre llengua i música, no hi ha cap llengua que no pugui ser musicada i la música és un dels millors ambaixadors que pot tenir precisament una llengua. Això sí, hi ha llengües que d'entrada presenten una major musicalitat que d'altres o, si més no, que s'adapten millor o pitjor a un determinat estil musical. I Brunet ho certificà amb dades, demostrant que ho té preparat a partir del seu dia a dia professional, fent incursions força documentades a la història de la música. El de Miquel Brunet no és un discurs eixut, hom diria que se'l pot escoltar prenent notes en un full pautat.

Tornam al llibre, giram pàgines i la informació és absoluta, però és que també girant pàgines trobam música a balquena, cançons arreplegades de tots els indrets, fins a setanta­-vuit, i que, a més a més, les podem escoltar gràcies al disc que incorpora la publicació, un llibre que sona. Setanta­-vuit cançons traduïdes al català, representades en quatre alfabets diferents, i que, escoltades amb atenció ens permet identificar­-ne la procedència, establir comparacions i entendre que és la varietat el que aporta la riquesa entesa en termes culturals. Com diu Aureli Argemí al pròleg del llibre, Corbera mostra i demostra que les llengües d'Europa constitueixen la llengüa d'Europa.

Text: MIQUEL PASQUAL.
Fotografia: JAUME MATEU BATLE.

DARRER DIVENDRES DE MARÇ: "PENSAR I SENTIR L'EDUCACIÓ". ORGANITZAT PER L'ASSOCIACIÓ J. KOSLOWSKY.




Antoni Bujosa va dirigir un ambiciós debat sobre l'educació. L'essència de l'educació, les diferents
vessants, tot a partir de la veu dels pedagogs i de la seva pròpia experiència. Alternà la seva
intervenció amb la projecció de diferents documents audiovisuals que recollien opinions de
persones rellevants directament vinculades a l'educació. En un d'ells, Francesco Tonucci,
denunciava que, tot i el gran mèrit de les democràcies d'haver aconseguit una educació per a tots,
es continuava legislant una educació per a pocs, entenent que aquesta contradicció constitueix un
fre que els professionals no poden contrarestar.

En una segona part, Iñaki Aicart, portaveu de l'Assemblea de docents de les Illes, parlà de la
realitat actual de l'educació en el nostre territori, estranyament assenyalada amb el dit acusador
dels governants, fins al punt d'haver provocat, amb les seves polítiques disbaratades, un consens
entre els ensenyants gairebé sorprenent. Segons Aicart, el mèrit de l'assemblea de docents,
agrupació sense entitat jurídica, és haver aglutinat un moviment social amb el qual s'hi ha
identificat una gran part de la societat balear i que ha generat una onada de solidaritat amb molts
d'altres col∙lectius. També en aquest cas, es projectaren documents que recollien algunes de les
mostres multitudinàries que havia liderat l'Assemblea i el col∙lectiu Crida.

La tercera part de l'acte tenia un abast d'ordre local, es tractava d'analitzar com es treballava en
educació a Bunyola. Una referència a la recent dimissió de l'equip directiu del CEIP Mestre
Colom, acompanyada de la projecció d'imatges de l'acte de reconeixement organitzat per l'APIMA
a l'escola, obrí un torn d'intervencions de diferents mestres del centre, fent esment especial al
model educatiu en perill, incidint en l'educació de continguts però també amb l'educació de les
emocions.

Text: MIQUEL PASQUAL.
Fotografia: ALEIX PASQUAL.

DARRER DIVENDRES DE FEBRER. "ANAR A LA MUNTANYA: DE COLLIDORES, GALLUFES I PORXERES". ORGANITZAT PER L'ASSOCIACIÓ J. KOSLOWSKY.

Jordi Cloquell, Andreu Ramis i Miquel Pasqual. Darrer divendres de febrer. A. Koslowsky. Bunyola. BUNNOVA.

Conscients que enguany per primera vegada des de 1995 no hem pogut gaudir de la consolidada i aplaudida Festa d'es Quarteró que organitza cada any l'Escola de ball de Bunyola, l'Associació J. Koslowsky considerà oportú convidar a un expert en cultura popular i als integrants de l'Escola de Ball a participar en el darrer de divendres de febrer.

Andreu Ramis Puig-gros, antropòleg i director de l'Obra Social de Sa Nostra, va fer un repàs al món de les collidores d'oliva, altrament anomenades gallufes o porxeres en funció dels diferents pobles de la muntanya. Un recorregut històric, rigorós des del punt de vista científic, però adornat també amb gloses populars igualment il·lustratives.

D'altra part l'Escola de ball ens oferí un passeig en imatges de tots els llocs on s'ha realitzat la Festa d'es Quarteró durant aquests 20 anys.

TEXT: MIQUEL PASQUAL
FOTOGRAFIA: JAUME MATEU