GENT QUE HA FET OMBRA: ALCEU RIBEIRO

Alceu Ribeiro al Palau Solleric. Fotografia de Boris Kustodiev (Detall)

ALCEU RIBEIRO És un home i un pintor d'una gratitud sense reserves. Aquesta frase de Guillem Frontera defineix Alceu Ribeiro, artista uruguaià, adscrit a la Escuela del Sur, moviment engegat pel seu mestre Torres-García a Montevideo.

Ribeiro havia nascut a la finca “El Catalán”, a 35 km d'Artigas i va morir el mes de novembre de 2013. D'ençà de l'any 1974 va viure a Mallorca, s'hi va casar i hi va tenir el seu segon fill. 

Repassant informacions publicades, notes de premsa, catàlegs i entrevistes no trobam cap referència a can Beatriu, la casa que l'acollia els caps de setmana a Bunyola enmig de la discreció i l'anonimat que ben segur ell expressament cercava. Una ocultació possiblement intencionada. 

Així, Bunyola fou per Ribeiro un amagatall, el racó on refugiar-se per viure amb placidesa les hores mortes dels diumenges. Suaixí el veien passejar-se els dies assolellats abans de dinar. De la seva boca sortia un amatent i tímid bon dia en resposta a la salutació dels bunyolins que se'l trobaven pel camí d'Orient, un costum que no s'hauria de perdre aquest del salut. Respecte mutu que reforçava les ganes de mantenir gelós el redòs, una manifestació més de l'agraïment que caracteritzava Alceu Ribeiro.

¿Se podía vivir de la pintura en los años cincuenta en Uruguay? ­“El Flaco Ribeiro –decía la gente­ es como el caballo del ajedrez, come un día sí y dos no; come salteado”. "Vestia amb senzillesa i un punt de coqueteria, un mocador rosa guaitava de la butxaca del jac blau de tela fatigada. Els pantalons grisos presentaven un aspecte balder, amb el trenc amortit a l'alçada dels genolls. I no obstant això, s'imposava en el conjunt una discreta voluntat d'agradar, a penes manifestada, i una mena de dignitat física que feia oblidar a l'acte les petges que l'infortuni havia deixat en els seus vestits". Encara que aquestes paraules de Guillem Frontera corresponen a la descripció de Néstor Salvatori, protagonista de la seva darrera novel∙la, L'adéu al mestre, qualsevol que l'hagués conegut hi pot veure el retrat precís d'Alceu Ribeiro. Cristina Ros. Ara Balears.

Per ampliar informació visitau: alceuribeiro.com

Text: Miquel Pasqual.

Fotografia: Jaume Mateu.